Cursa llarga

Cursa llarga  : Distància 23,4km +1514mt Temps màxim de realització 5h 

*Hi haurà una petita modificació de recorregut per accedir a Peguera

Cursa curta / Caminada

Cursa Curta / Caminada Distància : 10km + 597mt Temps màxim de realització: 3:30h

Nota: L'esmorzar de la caminada serà a la línia de meta

Caminada familiar "Forat dels Conills"

Forat dels conills : Caminada familiar 5km 234 m+ . Temps màxim de realització 3h

Cursa Bombers amb Causa, tres recorreguts amb història.

 

CURSA LLARGA

 És una cursa que la podríem qualificar, en una gran part del seu traçat, com una “ruta d’arqueologia industrial ”, en la que podrem copsar la duresa de les infraestructures mineres que es van portar a terme a la zona entre la segona meitat del segle XIX principis del segle XX. La cursa comença a Sant Jordi de Cercs (708m). Aquesta localitat va néixer als anys (1977-78) amb motiu de la construcció de l’embassament de La Baells, ja que les seves aigües van inundar l’antiga colònia de Sant Salvador de la Vedella i aquesta fou traslladada en aquest indret agafant el nom de l’església romànica de Sant Jordi (Antigament Sant Andreu del segle XI) que hi ha en aquest lloc.

 La cursa s’inicia a la Pl Primer Compte de Fígols, ens dirigim pels carrers del poble cap a La Rodonella per l’antic camí de l’aigua amb unes vistes de La Rodonella, l’antiga Central Tèrmica de Cercs, la colònia minera de Sant Josep, La Torre de Fígols, la vall del Llobregat i la serra del Moixeró on s’observa el Pic del Niu de l’Àliga. Un cop arribats a les portes de La Rodonella iniciarem un ascens pel camí del “Catarro” seguint la riba del torrent del “Catarro o de Carbonís”, arribarem a la font de Carbonís, on s’hi observa un dipòsit d’aigua. Seguim l’ascensió fins al “Camp de l’Òscar” punt on trobem el primer control(1317m).

 Un cop deixem el primer control seguim per un corriol que en porta fins a “La collada de la Bena” (1417m) en aquest punt iniciem l’ascens seguint els “Cingles de la Sloeia del Confós ” fins “el Confós” (1749m) on trobarem el segon control.

 Un cop passat el segon control continuem l’ascens pels cingles de la “Solana de Peguera” cap al “Cap de la Solana” (1917m) punt més alt del recorregut, en aquest punt iniciem el descens cap al “collet Mercadal” (1661m), en aquest punt deixem el camí i agafem la pista forestal que ens porta cap al poble de Peguera, passant pel costat de la “Font del Coix” i dirigint-nos cap al cementiri de Peguera pel costat de les cases abandonades del poble i del “Roc de Peguera” a on al segle XI es va bastir el castell de Peguera donant origen a la important família nobiliària dels “Peguera”. Arribem al cementiri de Peguera on hi trobem el tercer control (1606m).

 Passat el tercer control continuem el descens cap a l’antiga cantina minera (1542m), aquesta, durant uns anys va servir de casa de colònies regentada per mossèn Víctor Sallent. Seguint el camí descendent ens trobarem amb unes altres ruïnes del que havia estat el xalet del Sr.Wagner (Tècnic alemany expert en projectar telefèrics).Uns metres més avall franquejarem una arcada d’obra que era l’entrada del que havien sigut els pisos dels miners, avui en ruïnes, i també observarem les restes dels sòcols del que havia sigut el telefèric que anava de la mina “Realidad” fins al carregador de les “Graus” , també passem molt a prop de les ruïnes de la que fou la colònia minera “Colònia Valls”, en aquest punt enllacem amb el GR 107 “El Camí dels Bons Homes” i seguim el descens fins arribar a les tremuges de recepció del carbó de les “Graus” (1400m) que es troba al peu del pla inclinat núm.4. Aquestes ruïnes formen part de la infraestructura de la via que menava des de Cercs fins a Peguera construïda l’any 1910 per la societat “Minas de Peguera” .

 Aquesta atrevida infraestructura viaria es va haver d’adaptar a la complicada orografia del terreny i per tal de salvar el gran desnivell(850 m. aprox.) que hi ha entre la desapareguda estació del ferrocarril de Cercs fins al cap de munt del pla inclinat num.4 a Peguera, punt on el ferrocarril provinent de les instal·lacions mineres properes a Peguera acabava el seu recorregut, es van haver de bastir quatre plans inclinats i un túnel. L’objectiu d’aquesta obra, en un principi, era per transportar el carbó de les mines de Peguera fins a Cercs; però més tard l’any 1922 ,la nova propietària de les mines de Peguera la societat “Pedro Oromí y Compañia” utilitzà aquest mitja per el transport de la fusta del bosc de Moripol ,que havia adquirit, fins a la serradora de la seva propietat instal·lada davant de l’estació de Cercs.

 Des de les “Graus” seguim la via i arribem al túnel ja esmentat de 64 m. de longitud dirigint-nos al cap de munt del pla inclinat num. 3 (1350m), en el qual, encara es poden observar les restes de la barraca del fre de l’esmentat pla. Seguint el descens envoltats pel bosc de faig de “la Baga de Noucomes” deixem el GR 107 per agafar un corriol que descendeix cap a la via que ens porta al pla inclinat num.2 creuant una esllavissada, un cop passada aquesta zona arribem molt a prop de les “Nou fonts” on hi trobem el quart control (1068m).

 Un cop deixem el quart control, tornem al pla de la via que ens porta al cap d’amunt del pla inclinat num.2 (1008m) on encara s’hi poden observar restes dels edificis corresponents al fre de les vagonetes. Arribats a aquest punt iniciem un important descens en “zig-zag” fins arribar a l’antic pontarró del tramvia de sang (tracció animal) anomenat “la Palanca de l’Arissó” sobre el torrent de Peguera, construït entre l’any 1868 i 1871 per la companyia “La Carbonera Española” per tal de transportar el carbó de les mines que s’explotaven a Sant Corneli fins a Cal Parraquer (Berga), en aquest indret, a la nostra esquerra, es poden observar les pilones de la palanca de la via per la qual hem realitzat el descens.

  Un cop travessem el pontarró, ja ens dirigim cap a la plaça “Primer comte de Fígols” a Sant Jordi donant per acabada aquesta interessant i didàctica cursa.

                                                              Text històric: Jaume Corominas i Camp 

 

 

CURSA CURTA

Igual que la cursa llarga, és una cursa que la podríem qualificar, en una part del seu traçat, com una ”ruta d’arqueologia industrial ”, en la que podrem copsar la duresa de les infraestructures mineres que es van portar a terme a la zona entre la segona meitat del segle XIX principis del segle XX.

  La cursa comença a Sant Jordi de Cercs (708m). Aquesta localitat va néixer als anys (1977-78) amb motiu de la construcció de l’embassament de La Baells, ja que les seves aigües van inundar l’antiga colònia de Sant Salvador de la Vedella i aquesta fou traslladada en aquest indret agafant el nom de l’església romànica de Sant Jordi (Antigament Sant Andreu del segle XI) que hi ha en aquest lloc.

 Ens dirigim a peu pla cap a l’antic pontarró del tramvia de sang (tracció animal) anomenat “la Palanca de l’Arissó” sobre el torrent de Peguera, construït entre l’any 1868 i 1871 per la companyia “La Carbonera Española” per tal de transportar el carbó de les mines que s’explotaven a Sant Corneli fins a Cal Parraquer (Berga), en aquest indret, a la nostra dreta, es poden observar les pilones de la palanca de la via que menava des de Cercs fins a Peguera construïda l’any 1910 per la societat “Mines de Peguera”.

 Aquesta atrevida infraestructura viaria que es va haver d’adaptar a la complicada orografia del terreny i per tal de salvar el gran desnivell ( 850 mts. aprox.) que hi ha entre la desapareguda estació del ferrocarril de Cercs fins al cap de munt del pla inclinat núm.4 a Peguera, es van haver de bastir quatre plans inclinats i un túnel. L’objectiu d’aquesta obra, en un principi, era per transportar el carbó de les mines de Peguera fins a Cercs; però més tard l’any 1922 ,la nova propietària de les mines de Peguera la societat “Pedro Oromí y Compañia” utilitzà aquest mitja per el transport de la fusta del bosc de Moripol ,que havia adquirit, fins a la serradora de la seva propietat instal·lada davant de l’estació de Cercs.

  Des d’ aquest pontarró i seguint el marge dret del torrent de Peguera ens atansem fins al peu del pla inclinat núm. 2 del tramvia de les “Mines de Peguera” (1008m), en aquest punt, agafarem un corriol que serpentejant ens porta al cap de munt del pla inclinat. Seguint la plataforma de la via i abans d’arribar al peu d’una esllavissada agafem un corriol de descens cap a “Nou fonts” on hi trobem el primer control (1068m).

 Un cop deixem el primer control creuarem el torrent de Peguera per iniciar l’ascens cap al “collet de l’Erola” (1262m), punt on hi trobarem el segon control. Deixem el segon control i iniciem un descens recorrent un corriol que ens porta cap a la “collada de Palou” (1025m) on seguirem el descens fins arribar a la plaça “Primer comte de Fígols” a Sant Jordi donant per acabada aquesta interessant i didàctica cursa.

 

                                                          Text històric: Jaume Corominas i Camp

 

FORAT DELS CONILLS

 Aquesta ruta es un circuit permanent de canicross marcat i mantingut pels “Correcamins de Cercs” i inaugurat el mes de setembre de 2019.

  La caminada comença a Sant Jordi de Cercs (708m). Aquesta localitat va néixer als anys (1977-78) amb motiu de la construcció de l’embassament de La Baells, ja que les seves aigües van inundar l’antiga colònia de Sant Salvador de la Vedella i aquesta fou traslladada en aquest indret agafant el nom de l’església romànica de Sant Jordi (Antigament Sant Andreu del segle XI) que hi ha en aquest lloc.

 La caminada s’inicia a la Pl Primer Compte de Fígols, ens dirigim pels carrers del poble cap a La Rodonella per l’antic camí de l’aigua amb unes vistes de La Rodonella, l’antiga Central Tèrmica de Cercs, la colònia minera de Sant Josep, La Torre de Fígols, la vall del Llobregat i la serra del Moixeró on s’observa el Pic del Niu de l’Àliga.. Un cop arribats a les portes de La Rodonella iniciarem un ascens cap a l’ l’església romànica de Sant Jordi (Antigament Sant Andreu del segle XI), per aquest camí veurem la vall del Llobregat en el seu vesant sud, observant l’embassament de La Baells, el nucli de Sant Jordi i el Castell de Blancafort. Arribats a l’església (779m) seguim direcció la “collada de Palou” per una pista forestal, abans d’iniciar l’ascens a la collada, iniciem el descens del camí en direcció “la casa de la Mina”, un cop arribats a prop de la casa agafem la pista asfaltada que ens porta cap a a la plaça “Primer comte de Fígols” a Sant Jordi.

 

     

Palanca de l'Arissó

Caseta del frè plà inclinat 3

Túnel

La Cantina

Peguera